He de fer un petit text per explicar-te qui som i la veritat és que… no sé per on començar!

Un bon principi seria una cosa que repeteix un de nosaltres, que no us diré qui és, per protegir la seva intimitat i la mica de dignitat que li queda. Sempre diu: “És ben bé que no som res!”. Jo sempre li responc el mateix: “Això tu!” És que jo crec que sí que som alguna cosa...

Som diferents

Corria l’any 1997 quan en Miquel Calçada, Mikimoto, i en Carles Cuní van fer realitat el seu afany de fer arribar Flaixbac al Principat d’Andorra. Dos anys després, arribava Flaix FM. Tot això està molt bé, però des d’aquell dia fins ara què ? Hores d’esforç i d’il·lusió, hores de la millor música, dels programes més engrescadors i dels projectes més trencadors que ens han convertit en el que ara som: l’emissora privada en català líder d’audiència al Principat. Què et sembla?

Som un grup de gent que tot i que semblem molt diferents entre nosaltres, tenim moltes coses en comú: tots, un moment o altre de les nostres vides, ens vam enamorar de la ràdio i tots, un moment o altre, ens vam enamorar del Grup Flaix Andorra. Que romàntic, no? Doncs no! De romàntic no en té res! En aquesta casa hi ha gent que matina tant que des del Govern els volen contractar perquè posin els carrers i apaguin els fanals! Hi ha qui marxa tan tard al vespre que al sindicat de vigilants nocturns el volen denunciar per intrusisme professional. No tot és diversió i bon humor... però, gairebé tot.

A data d’avui som un munt de penya que ens reunim per dinar, per riure, per inventar noves maneres de caminar... i per fer la millor ràdio del Principat:

Miquel Calçada, Carles Cuní, Didier Auzy, Salva Socias, Quim Barceló, Bruno Alexandre, Oriol Abella, Alis Nieto, Isabel Lozano... i la gent Flaix. Sense tu, res no seria possible.